L’encimbellat llogarret de Corbera de Llobregat celebrava la seva festa major en honor a Santa Magdalena, de la qual fou la seva nota més típica el ball de tortells a la sortida de la funció religiosa. Les parelles evolucionaven amb habilitat, agafant el tortell en lloc d’agafar-se les mans; constituïa una prova d’enginy fer rístol sense trencar el tortell que sostenien alhora ballador i balladora. Si el tortell es trencava la parella havia de deixar el ball.
Aquest ball es va recuperar per a la Festa Major de 2014, a càrrec de la Societat Sant Telm, després d’aproximadament un segle d’haver-se perdut. Es trobà informació al Costumari de Joan Amades. Degut a que només es tenia la música i cap referència del ball el coreògraf Xavier Blancafort va idear-ne la coreografia.
Es balla amb roba de carrer ja que en el seu moment els dansaires no anaven amb vestits típics, sinó ben mudats com per la resta d’actes de la Festa Major.
La Disfressada era ballada al Carnaval per una colla de parelles disfressades. El primer home feia funció de capdanser i tenia el privilegi d’evolucionar tot sol cada cop que els seus companys dansaven plegats en rotllana. Sovint anava vestit ben mudat amb barret de copa que feia voleiar mentre girava tot sol. Igual que en d’altres balls de Carnaval, com ara els de gitanes o les espolsades, la Disfressada està composta per diferents balls, que en aquest cas són la Contradansa, la Gallarda, el Carrenxenc i l’Espolsada.
L’any 2011, en motiu de la cel·lebració dels 50 anys del Pessebre Vivent de Corbera, es decidí recuperar el ball de la Disfressada, documentat al Costumari de Joan Amades com a propi de Carnaval. La gent de l’Esbart Català de Dansaires van fer un taller obert a tot el poble per ensenyar la dansa. El vestuari és una interpretació lliure feta a partir de fotografies antigues. A partir d’aquí un grup de gent va voler que aquesta dansa no es perdés i seguir ballant-la i compartint-la amb tot el poble.
Actualment la Disfressada es balla per la Festa Major de Corbera al juliol, després del pregó i el dia de la cercavila. Alguna vegada també es balla per Sant Antoni que és la festa major d’hivern.
L’any 1982 es creà l’avui desapareguda colla Bastoners d’Abrera. El vestuari es componia de faldilleta estampada, polaines vermelles amb picarols, espardenyes i faixa lila.
El seu repertori incloïa tres peces pròpies: El garçot, El ball nou (El nou d’Abrera) i El ball rodat. Els dos primers s’han conservat gràcies als Bastoners de Martorell i actualment també els ballen els Bastoners del Montserratí. No així el tercer, que s’ha perdut. L’acompanyament d’aquests balls anava a càrrec de les gralles i el timbal.
La música del Garçot fou composta per Ester Martínez i Dies l’any 1986. A l’escut de la colla d’Abrera hi apareix una garsa, així doncs, és lògic pensar que el títol faci al·lusió a aquest animal.
El Nou d’Abrera fou incorporat l’any 1984 al repertori de la colla. La música és d’autor desconegut, i la partitura fou trobada en un bagul de les golfes de la casa d’en Josep Sala, a Abrera, i Ester Martínez i Dies en va fer l’adaptació i arranjament per a gralles.
L’encimbellat llogarret de Corbera de Llobregat celebrava la seva festa major en honor a Santa Magdalena, de la qual fou la seva nota més típica el ball de tortells a la sortida de la funció religiosa. Les parelles evolucionaven amb habilitat, agafant el tortell en lloc d’agafar-se les mans; constituïa una prova d’enginy fer rístol sense trencar el tortell que sostenien alhora ballador i balladora. Si el tortell es trencava la parella havia de deixar el ball.
982 es creà l’avui desapareguda colla Bastoners d’Abrera. El vestuari es componia de faldilleta estampada, polaines vermelles amb picarols, espardenyes i faixa lila.
DansaBaix 