El Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires

IMG_0001

Es desconeix l’origen d’aquest ball que apareix documentat al Costumari Català de Joan Amades. La melodia es recollí el 1954 i és diferent de la que consta al Costumari, i la trobem present a d’altres danses de la geografia catalana. Agustí Cohí i Grau l’adaptà per a cobla.

Es té coneixement que havien existit balls de garlandes a diferents poblacions del Penedès, l’Anoia i el Baix Llobregat, contextualitzats originàriament en un ambient rural.

L’any 1979 a iniciativa d’en Josep Rodríguez es creà un esbart dansaire que va recuperar, entre molts d’altres balls, el Ball de Garlandes, que inicialment es ballava per la Festa Major, i que més tard passà a ballar-se cada 26 de desembre, diada de Sant Esteve. Tot i que l’esbart ha desaparegut fa anys se segueix ballant aquesta dansa al so de la cobla; primer, balla la colla de nois i noies més vinculats a l’antic esbart juntament amb les noves generacions de balladors, i després, es fa participar els veïns que s’han aplegat a veure l’acte.

Actualment les garlandes per ballar són fetes de pa, tot i que en altre temps eren de massapà, i les noies en duen una penjada de cada braç. Les parelles llueixen vestuari típic català, i en els darrers anys han participat també del ball els gegants de Sant Esteve, en Siset i l’Angeleta. Les diferents evolucions del ball són característiques del ball pla, amb una corranda final a pas de galop.

Balls de bastons del Prat de Llobregat

El Prat - Bastons del PratDesprés d’una recerca que durà més de dos anys, contactant amb antics dansaires i els seus familiars així com amb experts en música i dansa bastoneres, es va descobrir que Macià Sans Joanpera, fill de Maspujols (vora Reus), arribà al Prat el 1931 i hi introduí els balls de bastons ensenyant-los als joves que anaven a la Parròquia a fer diferents activitats d’esbarjo. Aquesta colla de bastoners va ser força activa, realitzant ballades i sortides a d’altres poblacions.

El fill d’en Macià, Adrià, aportà unes partitures manuscrites pel mestre Josep Estalella amb les quatre melodies dels balls recuperats. Pel que fa a les coreografies, es pogué parlar amb tres antics dansaires: Aureli Pugès, Màrius Vilà i Jordi Marcè.

La Colla Dansaire del Prat Picacrestes ha recuperat la coreografia de quatre balls: La Somosara, La Marxa, Els Nanos i La Llarga. Les tres primeres tenen una primera part molt similar en quant a música i igual en quant a coreografia, i una segona part on hi ha una evolució diferent. Hem utilitzat la primera peça, la Somosara, per anar caminant i entrar a plaça i sortir-ne al final. En Pau Rumbo ha adaptat la partitura per a gralles.

Ball del Tortell del Prat de Llobregat

El Prat - TortellPer festa major i potser altres dates assenyalades com Sant Isidre al Prat de Llobregat hi feien el ball anomenat del Tortell, en el qual podia prendre part tothom qui hagués adquirit un dels tortells que eren posats a la venda. Algunes fonts ens diuen que els ballaires havien dansat amb un gros tortell penjat a l’esquena mitjançant un mocador blanc de seda lligat al coll, i d’altres fonts, que les balladores es penjaven el tortell al braç. El que és clar és que, acabat el ball, cada parella es menjava el seu tortell. A més dels tortells, també s’havien venut rams que eren regalats a la parella de ball.

La Colla Dansaire del Prat Picacrestes va reconstruir aquest ball amb l’ajut de la Montserrat Garrich de l’Esbart Català de Dansaires i el balla la tarda del dissabte de Festa Major a la Plaça de la Vila des de l’any 2011.

El Ball de la Creu del Prat de Llobregat

IMG_0299

El Costumari Català de Joan Amades explica que les colles del Prat, de retorn de la capta de Carnaval, feien el ball de la Creu al voltant d’una creu de terme de pedra avui desapareguda. Era un ball alegre i esbojarrat fet en rodona.

Seguint la música anotada pel mestre J. Tomàs, pel Carnaval de 2015 la Colla Dansaire del Prat Picacrestes han reconstruït el ball i l’han incorporat a la cercavila de la Dansa de Carnestoltes.

Es balla en rotllana i una de les persones del ball gira en direcció contrària dins del cercle portant un porró, i marcant el pas que ha de seguir tothom. En acabar la melodia se situa al centre del cercle i beu del porró tot girant sobre sí mateix, per donar el porró a algú altre i tornar a començar el ball.

El Carnestoltes del Prat de Llobregat

6178125205_61cbebabac_bEl Carnestoltes del Prat va ser ballat fins mitjans del sXIX, i va ser novament reproduït per la colla “Els Bejarts” entre el 1900 i el 1902. L’any 1952 l’Esbart Montserrat el ballà a la Plaça de l’Ajuntament en motiu de la Festa Major, amb instrumentació per a cobla feta pel mestre Manuel Oltra.

El vestuari consistia en espardenyes de papallona amb betes de diferents colors, mitjons i pantalons negres, camalls de cuir amb cascavells, camisa blanca, faixa vermella amb serrell penjant pel costat dret, mocadors virolats i castanyoles per acompanyar la música.

La colla la formaven 18 o 20 homes i 2 “cabos de vara” que mantenien l’ordre. Recorrien les masies de la rodalia del Prat diumenge de Carnaval i les places i cases importants del poble el dilluns de Carnaval, tot fent recapta. El dimarts feien un dinar i sarau amb tot el recaptat els dos dies anteriors.

La Colla Dansaire del Prat Picacrestes recuperà la dansa el 2011 amb l’ajut de l’Esbart Català de Dansaires. Ballen dissabte de Carnaval al matí en cercavila sortint de la Plaça de la Vila, acompanyats de grallers. En Pau Rumbo adaptà la partitura per a gralles.

El Ball del Camell de Molins de Rei

MolinsEl Camell té el seu origen dos segles enrere, quan per Carnestoltes la quitxalla de Molins recollia diferents materials per construir una bèstia fantàstica per divertir-se.

A partir de 1979 alguns membre de l’Esbart Dansaire van iniciar una investigació per recrear el Ball del Camell intentant guardar la màxima fidelitat amb la documentació trobada.

 

El Ball del Camell consta de tres parts:

La primera és el Ball de Màscares de l’Aristocràcia, dansa que representa la serietat i la rigidesa de les classes benestants, lent i senyorial. És interpretat per l’Esbart Dansaire amb l’acompanyament dels Grallers.

La segona part és el Ball del Poble, que s’inicia amb l’aparició dels Esparriots que esguerren el ball de l’aristocràcia i al so d’una música alegre van fent corrandes i xerinola mentre conviden el poble a ballar. Representen el pas de la serietat a la gresca i són el punt de sortida del Camell.

I finalment el Ball de la Bèstia, en què el Camell surt a la plaça, espanta la gent i es fa seu l’espai per interpretar el seu ball.  Quan se’n cansa, comença l’Empaitaculs, acompanyat en el corre-cuita pels Esparriots i els Diables. Representa la disbauxa i el descontrol de la gent del poble.

L’any 1981 es recuperà el Ball del Camell durant les festes de Carnestoltes.

La Quadrilla de Martorell

q1La Quadrilla de Martorell es ballava el dimarts de Carnaval a la plaça després de recórrer els carrers acompanyats de música.

Després de deixar-se de ballar va ser restaurada a Martorell l’any 1956 amb la tasca de l’Esbart Català de Dansaires. Ha estat incorporada per diferents esbarts al repertori, i l’Esbart Dansaire de Martorell ha estat l’encarregat de ballar-la en aquesta població cada any per Carnaval.

Sembla tenir un origen cortesà inspirat en els balls de saló del s XVIII, i conten que la van portar uns soldats participants a la guerra del Rosselló. Consta de diferents parts, com ara les cadenes, caragols, o la poc freqüent figura dels mirallets.

La seva complexitat fa que no fos una dansa oberta a tothom ja que calia un aprenentatge previ, i es ballava amb roba de gala tot i ser pròpia del Carnaval.


La Quadrilla 2012

L’Esbart Dansaire farà un curs per aprendre a ballar la Quadrilla

La Tornaboda de Gavà i Viladecans

Gavà - TornabodaLa Tornaboda de Gavà i Viladecans ja es ballava al sXIX durant el Carnaval i segons la tradició simbolitza la confraternització de les dues localitats oblidant velles rivalitats. Cada any l’Esbart Brugués de Gavà i dansaires de Viladecans ballen a les respectives poblacions i el diumenge de Carnaval es troben a la masia de Can Sallarès, situada al límit entre les dues poblacions per ballar conjuntament.

Com d’altres danses de Carnaval consta de diferents parts, entre elles una espolsada, fet distintiu de diferents balls de la comarca. Tradicionalment també participen a la festa personatges com el vell i la vella i l’esparriot.


Centre d’Història de Gavà

Assaig d’història de la Tornaboda de Gavà i Viladecans

Viladecans Televisió

Gavà Televisió

La Dansa de la Tornaboda

El Ball del Babau d’Esplugues de Llobregat

ESM 2l Ball del Babau d’Esplugues és una dansa que es balla cada any el 22 de juliol, festivitat de Santa Magdalena, antiga patrona d’Esplugues i que actualment constitueix un dia d’homenatge als balls i músiques tradicionals d’Esplugues, en el que es coneix com a la Festa Major Petita d’Esplugues. És el ball més representatiu de la ciutat.

El Babau, com el seu nom indica, té el seu origen en una variant de la contradansa i sabem per les cròniques del Baró de Maldà al seu “Calaix de Sastre” de finals del s. XVIII que el dia de la festa major es ballaven moltes danses i també una contradansa a la plaça davant l’església pel que se suposa que el Babau era una de les peces que s’interpretaven.

Durant molt de temps, el ball es va perdre i no va ser fins el 1989 quan es va recuperar gràcies a que es va trobar la música escrita al Costumari Català d’en Joan Amades. En Carles Mas es va encarregar de la coreografia i en Marcel Casellas va arranjar la música.

Des de llavors, l’Esbart Vila d’Esplugues el balla als jardins del Casal de Cultura en aquesta festivitat, davant el ginjoler que hi ha plantat, amb vestuari tradicional, tant nois com noies.

El ball té dues parts diferenciades:

La primera, una entrada amb punt de quadrilla que es combina amb figures de ball pla, molinets i canvis de parella (es repeteix tot 3 cops) i una segona molt més alegre i animada on s’alternen les corrandes (a dreta i esquerra) i voltes ràpides entre parelles per acabar amb una gran filera que entra saltant joiosament a l’interior del Casal.

A banda del dia de Sant Magdalena, l’Esbart el balla com a dansa final del Festival de Dansa que cada any organitza al mes de maig. L’any 2010 va ser escollit com a ball final de l’Aplec d’Esbarts Dansaires a Montserrat en motiu dels 25 anys de l’esbart.


La Gallarda del Pou de Cornellà de Llobregat

El CostumarCornellà - 1i de Joan Amades explica que la Gallarda es ballava al voltant del pou que hi havia enmig de la plaça en temps de Carnaval. Les balladores s’aplegaven en grups de dues i tres, agafades per les mans i rodaven entorn del pou. Després de diverses ballades de noies soles, formaven una rodona al voltant del brocal i entraven en dansa els fadrins i per parelles ballaven l’espolsada.

 

La Gallarda del Pou fou recuperada a Cornellà l’any 1956 gràcies a la tasca feta pell mestre i coreògraf Lluís Trullàs i Ribes amb la col·laboració de l’Esbart del Foment de la Sardana. Posteriorment, aquesta dansa va ser de nou recuperada per L’Esbart de Cornellà, de l’Agrupació Sardanista i posada en escena al Festival de Danses de l’1 de Juliol de l’any 1988.

En l’actualitat es balla la part de les voltes al pou el diumenge de Festa Major. Primer comença la gent de l’esbart i després s’hi van afegint persones del públic.

Podeu trobar més informació a: http://www.ciutatactiva.com//webs/lagallarda/index.html

Trobada de danses tradicionals del Baix Llobregat